Tinences 5

LA majoria dels meus pensaments  són genials. En tinc d'altres però són un plagi.

L'heroi va girar-se com cada vegada que pensava una bona frase per veure si algú havia copsat el moment.
Pensava que cada vegada que tenia una idea era envoltat per un halo de llum blanquinosa.

common places

no és per necessitat d'originalitat sinó una agorafobia existencial que defuig els llocs comuns. si em vegeu per allí, no ho dubteu, he anat a comprar tabac. En els llocs que a mi m'interessen sovinteja l'exhauriment de productes nihilistes

Tinences 4

Em precipite cap a l'anonimat i ningú podrà dir el meu nom.
Mans i butxaques, mans i butxaques és l'herència;
i uns carrers privats de matèria de tant de xafar-los.

08062011/30042012

Ell era com un mar. Deixava la vora plena de peixos morts.

setmana calenta

Setmana calenta:

dijous 26: segona sessió del SEMPER amb Anna Aguilar-Amat i, en acabant, recital-sopar a Ca Revolta

divendres 27: Presentació del festival Barcelona Poesia 2012 

--19.00h. A l’Octubre CCC: recital de Josep Ballester, Àngels Gregori, Jaume Pérez Muntaner i Andreu Subirats. Presentació a càrrec d'Eduard Escoffet (el gran) i Martí Sales, directors del XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 
--23.30h. Al Racó de la Corbella (carrer Maldonado 39): Rubén Luzon, Carles Mulet, Joan Navarro i Carles Rebassa 

I el mateix dia, al mateix lloc i coincidint en el temps:

Acte de presentació de les novetats de l'editorial Tria Llibres:

--Tibar l'arc. Una mirada a la poesia valenciana actual, de diversos autors.
--Ultratge, de Joan Olivares.

Tria Llibres presenta les dues últimes novetats editorials. Tibar l'arc és un recull de poemes de 27 autors valencians nascuts després de 1970, analitzats amb un pròleg lúcid i rigorós d'Enric Sòria. Una bona manera d'acostar-se a la nostra poesia més recent.Ultratge és el primer llibre de relats de Joan Olivares, un dels grans novel·listes valencians, en el qual desplega tota la seua mestria narrativa per construir unes històries que retraten el món rural valencià amb una bona dosi de nostàlgia però també de rebel·lia i compromís amb el país.

Dissabte 28: acudiré a la fira del llibre





i després






i després




El diumenge faré 3 o 4 sestes seguides.

Afegitó, ara que estava pensant: hagués preferit fer altres coses però com a pla no està gens malament

Tinences 3

D'aquells que se n'anaren només restaren els cossos
en gran mesura complets.
Tenien por a la llum i a la foscor
i romanien dins les cases il·luminant-se la meitat del cos
amb una perilla nua.


L'heroi prenia nota de tot.
Els seus ulls tenien encara propietats adhesives.

La cuina del poema

No sé si en vaig parlar, però l'any passat em vaig apuntar a un seminari de poesia, empreronat, més que res, per la presència , entre els "docents" de Josep Lluís Aguiló.

Enguany m'he tornat a apuntar al SEMPER -potser algun dia parle del títol del seminari- encuriosit per  d'enguany: LA CUINA DEL POEMA, definint als discents com a marmitons.

El primer encontre es va acabar amb saldo positiu tant per als marmitons com per a l'excel·lent xef: TEresa Pascual. I es que si l'any passat, com una mena d'introducció al món creatiu, els poetes convidats vingueren amb moltes respostes (1. Poètica 2. Evolució de la poètica a través d'una xarxa de complicitats i 3. Necessitat de compaginar el procés creatiu amb la tasca comercial) la primera de les nostres cuineres es va presentar amb devantal, olles, i plats a mig fer que, gustosament, ens va convidar a tastar i corregir de sal, a introduir nous ingredients, a remenar els seus plats (remenar: : Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima) i oberta a introduir canvis en les seues receptes.

Es va presentar amb més dubtes que respostes.

Destaque l'honestedat amb què ens presentà alguns textos que mai van tenir la intencionalitat de poema. Exercitar el llenguatge i la creació amb l'instint de l'infant que comença a parlar.


Així que, enguany, el Seminari es presenta eminentment pràctic.

Bon Profit