dijous, 22 de desembre de 2011

Hi ha coses que passen encara que no les entengam

Una vesprada agradable; com, si no, definir aquelles hores en companyia d'aquell escriptor que la mirava com si tota ella fós un full en blanc? A ella li agradava seure davant d'ell, mirant-lo, fumant, fumant-lo mirar.

Una vesprada agradable, com, si no, definir-la?

Una vesprada agradable fins que va sonar el telèfon.

-un telèfon dels de rodeta, negre antic; quan ell li telefonava ella s'imaginava els seus dits rodant dins dels petits forats de cada número-

Una vesprada agradable fins que va sonar el telèfon.

Ella seguia la conversa, les seues paraules, els seus gestos li servien per imaginar el que deia l'altre, fós qui fós.

El seu semblant va anar degradant com una foto que s'antiguix, com aquell telèfon, com de sobte la vesprada.

-... no, no ho sé com ha pogut passar. bé, parlem demà al despatx.

Ell el va mirar, més humà que abans, knockejat, adolorit, ple de restes de dues xifres.

Una vesprada que sona el telèfon, que ell contesta que ella el mira, es preocupa i li demana per la conversa.

-No ho sé com ha pogut passar- digué, prenent-se tot el temps del món, més lleig que mai, aquell escriptor hermètic- Volen publicar una segona edició del meu llibre.


dijous, 1 de desembre de 2011

Ernesto Cardenal

A costa de reafirmar la meua fama escatològica us confessaré un secret: 

Vaig decidir, de xiquet, que seria poeta just sentat en el sanitari del lavabo de ca ma tia (vaja, cagant).
Rere la porta hi havia un poema d'Ernesto Cardenal, i a força de llegir-lo (cagant) el vaig memoritzar i ressonava al meu cap a tota hora.

De més gran vaig llegir un dels seus llibres i un dels seus poemes em va marcar, definitivament, com a poeta.

Enguany he llegit una entrevista a un poeta en què deia que els poetes ens passem la vida tractant d'imitar el poema que ens va marcar, i en el meu cas, he escrit un munt de poemes tractant d'imitar el següent poema

Tú ni siquiera mereces un epigrama.


Avui m'he despertat amb la notícia que Ernesto Cardenal estava junt Nicanor Parra com a màxim favorit per guanyar el Cervantes. Finalment li l'han donat a Parra. 

Per què sempre estic cantant als perdedors?


Ernesto Cardenal sent marmolat pel Papa
per la seua adscripció a la teoria de l'alliberament

dimecres, 30 de novembre de 2011

Estiu

Finalment s'ha acbat l'estiu.

Escriure açò el 30 de novembre fa un poc de gràcia; certament, fa temps que s'ha acabat l'estiu, però no massa: un mes? Si, farà més o menys un mes que s'ha acabat oficialment l'estiu pe a mi, que ve marcat pel canvi de la residència d'estiu a la residència d'hivern, i aquest canvi ve imposat per les primeres pluges. enguany ha tardat n ploure, massa.

I amb una conexió de 56 bytes per segon, certament, no és la millor manera de mantenir un blog.

Després vingué la recta final per a la marató.

I un pla d'entrenament que inclou córrer sis dies per setmana, certament, no permet actualitzar massa el blog- malgrat comptar ja amb una connexió com cal.

Han passat moltíssimes coses d'ençà la darrera vegada que vaig escriure al blog i, més, d'ença que vaig escriure amb regularitat -abans d'anar-me'n a la residència d'estiu.

Primerament: sembla que enguany no hi haurà rutina; així que ebnvinguts els surfistes de les ones de la imprevisibilitat. a la vora, cossos atlètics estan admirant-nos

dijous, 8 de setembre de 2011

diumenge, 4 de setembre de 2011

Diada d'Estellés

"Fora d'existències" em va dir, tan simpàtic com sempre, el llibreter de 3 i 4.
Buscava aquella antologia d'Estellés, aquella antologia de pomes eròtics. Anys enrere l'havia trobat en la biblioteca i mentre el llegia vaig tenir la mateixa sensació com si estigués fullejant la Penthouse enmig de tots. Fou el meu primer contacte amb Estellés i aquest el poema que despertà en mi el desig de conéixer totes les Cheryl del món (i encara no he conegut cap)

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,
i t'agrada posar-te amb els genolls en terra
i veure com es mouen, en llibertat, els pits,
Cheryl, i mous el bust, i t'agrada mirar-te'ls
i moure'ls lentament, blancs, suaus i rodons,
Cheryl, i altres vegades els veus impacients,
com dos tigres menuts que volguessen anar-se'n
corrent damunt l'estora, Cheryl, alliberats,
com dues tendres bèsties, dues petites bèsties.
I de sobte te'ls vols agafar amb les mans,
Cheryl, i se t'esmunyen, se'n fugen de les mans,
te'ls poses dins la brusa, lluitant -alegre- amb ells;
vas cordant-te la brusa, Cheryl, i te'ls sents càlids,
i camines després, camines per sentir-te'ls,
i altres vegades corres, Cheryl, pel passadís
i et detures, te'ls sents, no deixes de sentir-te'ls,
creues després els bracos, agafant-te'ls, tendríssima:
i és ja com si els volguesses adormir: mous el bust
maternalment i dolça, lentament els aplates
i duus entre les dents una cançó petita,
et sents, entre els teus braços, els pits, suaus, alegres,
dues petites besties, suaus, com pell de tigre.
Mires lluny, se t'escapen, a penes, unes llagrimes,
sents com et puja als ulls una tristor antiga,
uns orígens de selva, de lluna, i arbre, i terca.
Evoques les nostàlgies germàniques de Tàcit.

                                                                 

dimecres, 24 d’agost de 2011

Plaquette

Hi ha lloc dins un llibre (plaquette) fet de poemes majoritàriament de poemes d'un, de dos i de tres versos, un poema de 70?

dimarts, 23 d’agost de 2011

Bilingüisme Creatiu

Algú ho havia de dir:

Viure en una societat bilingüe pot ser moltes coses- i deixem de banda per ara l'asimetria entre la presència fàctica de cada llengua- però sobretot és AVORRIT. Quan mire els formularis públics Nom/Nombre, Cognoms/Apellidos ... em fa moltíssima mandra.

Supose que aquest avorriment tant és per als que volem viure en una llengua com els que voldrien veure l'altra més que morta en un zoològic - com a mostra de la seua protecció de les llengües en perill d'extinció.

Hi ha altres tipus de societats bilingües, no ens creguem exclusius, societats a les que em ve de gust anomenar-les d'un bilingüisme creatiu.

Seria tan complicat introduir aquest nou model a les nostres terres???

Exemple de bilingüisme creatiu





dilluns, 22 d’agost de 2011

Robots

4. Aparegut en premsa l'agost de 2010:

         La NASA enviarà un robot, robonauta que diu ell, a l'Estació Espacial Internacional que enviarà twetts.

    Apareixerà en premsa a finals d'any:

         La NASA informa que ha despatxat el seu robonauta per la seua addicció al twitter. Com es pot comprovar en el seu compte, actualitzava el seu twitter cada 10 segons. Tot i que el robonauta afirma que el van crear amb possibilitat de multitasca, aquest argument no ha convençut els directius de l'Agència Espacial nord-americana.


VOCIFERIO III

Just abans d'anar-me'n de vacances em vaig ensopegar que na Maria Josep Escrivà, en una ressenya dels actes poètics del mes de juliol, m'esmenta.


http://burreracomprimida.blogspot.com/2011/07/estan-bojos-aquests-valencians.html



Moltíssimes gràcies!!!!






divendres, 12 d’agost de 2011

dijous, 11 d’agost de 2011

Formigues

Heus-ne ací el poema amb el qual vaig guanyar el meu únic premi literari; aquesta és la versió definitiva (per ara)


dimecres, 10 d’agost de 2011

converses robades

Exterior, dia: A l'eixida del mercadona de Primat Reig.

Una mare i un xiquet de 5 o 6 anys en bicicleta amb rodetes supletòries.

Diu la mare:

Vols menjar hui cametes de pollastre?


i encara de vacances

Tot i que el logo del col·lectiu Jo no t'espere em sembla perfecte, havia de dir la meua




dissabte, 16 de juliol de 2011

Estrany

Pintada que resisteix el pas del temps, i sobretot, d'altres poetes amb Spray.  Situada en una caseta d'obres  en la circumvalació de Sollana, abans de connectar amb la pista de Silla:

                        FUISTE CORNUDA PERO TE QUISE

dissabte, 9 de juliol de 2011

VOCIFERIO II

Ja ha passat tot.

Un gran dia el d'ahir. Molt excitat, de bon matí. Nervioset, vaja. Finalment, tal i com ho havíem parlat la Begonya Pozo i jo, vam dividir l'espectacle en parelles, per deixar lliure l'escenari circular: llegint un parell de poemes cadascú. I, finalment, vàrem pujar tots per recitar un.

Va començar Begonya recitant "Terra Lliure" de Marc Granell:

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Després van pujar Pau Sif i MªJosep Escrivà, recitant Estellés i, altre cop, el nostre poeta viu-llegenda, Marc Granell:

Cos Mortal
Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
mercé, Lope de Vega, Colom, Campanares,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,
Nules, Monteolivet, Gil i Morte, espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel.

I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Bé, i després Pau Sif va interpretar meravellosament un poema inclòs en Viatger que s'extravia.

Ivan Brull i Ruben Luzón: no coneixia res d'Ivan i em va semblar molt bo, tant el poema com la manera de recitar.

Jordi Monteagudo i jo mateix (Pau i au)






Begonya Pozo i Lluís Roda: simplement espectaculars.

I finalment, com ja he dit, tots.

Quan baixem de l'escenari Lluís Roda (!!!) em felicita pels poemes, per trencar el "més del mateix en els recitals" d'una forma intel·ligentment humorística. Estimats i estimades, ha sigut amb diferència el pitjor tràngol de l'espectacle, no sabia on posar-me. I jo, sí, sí, el lloc incomparable. Si llegeixes açò, Lluís, moltes gràcies per les teues paraules. Un honor per a mi.

Fi de festa al cafè Lisboa.

dimecres, 6 de juliol de 2011

VOCIFERIO

He estat prou ocupat els darrers dies.
Per raons que encara no entenc actue en el Mercat Central de València dins del programa del Festival de Poesia Vociferio, junt Begonya Pozo, Manel Marí, Eduard Ramírez, Pau Sif, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet,  Lluís Roda,... 

Tots i cadascun d'ells amb una àmplia i reconeguda trajectòria poètica. I enmig d'ells, jo.

No és que haja estat ocupat; és que estic enfilant-me per les parets dels nervis. 

Si algú em vol veure: divendres a les 12:00 al Mercat Central. espere que l'aire condicionat estiga a tope...

dilluns, 27 de juny de 2011

Insomni

Són les 3:02, encara diumenge?
Segons la meua àvia la vesprada no començava fins que no dinava, la nit fins que no sopara i l'endemà fins que no dormira. La meua àvia tenia les seues coses. Jo tinc les meues.

Són les 3:04. El meu estrany insomni persisteix, a saber:

entre setmana (de dilluns a dijous) dorm com un beneit a partir de les 23:00.
divendres-dissabate: dorm tan prompte com toque el llit, siga l'hora que siga.
diumenge: insomni. són les 3:09 i encara no hi ha son.

És a dir, tinc un insomni localitzat en un dia concret.
Els estudis diuen que les persones intel·ligents són nocturnes. Jo sóc intel·ligent només en diumenge.

La meua àvia deia que l'endemà no arribava fins que no dormies i el meu insomni és la materialització del desig d'allargar el cap de setmana.

Ara bé: són les 3:12 (8 minuts per escriure un post) i el despertador (em) tocarà (els ous) a les 6:10.

divendres, 24 de juny de 2011

Diari xinés 2

2. Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 14 de juny:
        
      Tenim una tortuga!

     Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 19 de juny:

       Algú vol una tortuga?

     Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 24 de juny:

       Segur que ningú vol una tortuga? només vore com es menja un pollastre rostit ja val la pena


     No saber tota la història afegieix una grau de poètica irrepetible

dijous, 23 de juny de 2011

Diari xinés

Poques vegades assistim  a la creació d'un nou gènere literari. Aquet diumenge, però, Ray Loriga en el seu article de El País Semanal inaugurava un subgènere anomenat Diari Xinés 

Un diario sin conclusiones, que no sin ideas. Nebuloso. ¿No son así los días? Lo que teje la araña, ¿qué es si no una trampa? Así se justifican casi todas las conclusiones; están formidablemente tejidas sin ser por ello ciertas [...]



En el diario chino que imagino no hay que explicar nada, ni hay lugar para el enfrentamiento. Mi diario chino, tal como lo sueño, es un lugar sin conflictos, ni pan, ni mantequilla, ni ensalada, ni cuchillo...

un subgènere encissador que per començar-lo, com en l'1, 2, 3 Ray ens dóna la primera entrada. Recorde la musiqueta que acompanyava el torn de respostes amb la mateixa resposta somàtica que els espectadors de Tiburon- un clar exemple de condicionament amb que jugava amb maestria l'Spielberg-.

Aquesta primera entrada és:

Les crosses del rei porten clàxon. Un, dos, tres responda otra vez

Inaugure, doncs, una nova secció del blog: Diari Xinés

1. Les crosses del rei porten clàxon.

diumenge, 19 de juny de 2011

configuració de l'experiència

suplent 7

És ben curiós com, simplement modificant la perpectiva, els estimuls visuals adopten una configuració i una significació completament diferents,

dijous, 16 de juny de 2011

dilluns, 13 de juny de 2011

Porta



El meu blog està fet de pensaments així que, quan el llegiu, es com si estiguereu dins el meu cap.

Vos deixe les claus de totes les portes; obriu-ho tot, aneu pertot arreu, escodinyeu-hi a voluntat, pero us prohibisc entrar per aquesta petita porta, i us ho prohibisc de tal manera, que si arribeu a obrir-la, tot ho podeu esperar de la meua còlera.
Recordeu, no entreu per aquesta porta


Què voleu? Sols és una petita i enigmàtica porta

diumenge, 12 de juny de 2011

dissabte, 11 de juny de 2011

divendres, 10 de juny de 2011

dijous, 9 de juny de 2011

dimecres, 8 de juny de 2011

dimarts, 7 de juny de 2011

dilluns, 6 de juny de 2011

Imaginació 2

Parlava de la imaginació ...A principis de la setmana passada, just quan m'havia proposat la poc creïble història de l'increïble home orquestra, vaig trobar en el disc dur portàtil que mai porte darrere esboços d'un dels meus poemes visuals en moviment "Encara sense títol" -normalment els meus escrits tots tenen el mateix títol- de fa dos anyets.

Em vaig admirar de tota la feinada feta i m'he proposat acabar-lo (riures enllaunats)... Ja porte una setmana sencera treballant sobre la idea i ja/només porte 30 segons del poema... si tinguera més temps per a crear!

No, encara no sé com m'arriben les idees, però vaja, el que menys em falta a mi són idees! I mentre vaja tenint-les millor no matar la gallina dels ous d'or (jo sóc la gallina?)

divendres, 3 de juny de 2011

dijous, 2 de juny de 2011

Ja sé com s'escriu Giulet

Hi ha dies que tenir un gat dormint en els cabells és el millor que puc  trobar en el cap.

Retrat de Pau, realitzat per J. 9 anys

dimecres, 1 de juny de 2011

desig

cal materialitzar en un acte màgic el fet de desitjar; sinó sols serà un acte burocràtic, una instància engroguint-se a la gaveta pendents de resolució 


dissabte, 28 de maig de 2011

Senyals

Estic exhaurit. Aquest mes, dedicat a l'observació i deformació/transformació de la realitat semiòtica, ha estat molt interessant... a mesura que he avançat he adquirit major destresa de la ferramenta- una ferramenta que segons una amiga dissenyadora és horrible per fer el que he fet.
Ara bé... encara em queda algunes coses a dir, tot i que el propòsit original era fer simplement vint-i-sis senyals. Així que, hi haurà suplents i després triaré i faré un d'eixos llibres on-line que tant molen.

Ja ho he dit en algun comentari: entre la utopia i la distopia; sols que la distopia és la realitat mateixa. Continuaré fent, però a menor ritme. El mes de juny és el moment per contar-vos la història de l'home orquestra. Ja vorem com ix tot.
suplent 1
n''

dimecres, 25 de maig de 2011

divendres, 20 de maig de 2011

dijous, 19 de maig de 2011