dijous, 14 d’abril de 2011

El vestit roig

La dona del vestit roig va despullar-se davant meu.
Recordeu com caminava? La vèiem arribar amb el seu vestit roig i les seues passes invocaven la nostra essència primitiva, caníbal, com aquella foto de Miserachs.
Imagineu com es treia el seu vestit roig? Era com quan la vèiem arribar i jo, envejat, primitiu i caníbal, ocupava el lloc de tots els homes.

I ara un desenllaç inesperat.

La dona del vestit roig va despullar-se davant meu i va perdre la seua identitat.
El seu vestit roig i el meu desig per terra.
I en el llit dos tristos cossos abraçant-se de manera mecànica, anònima, sense sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada