dimecres, 13 d’abril de 2011

La dona de roig

La dona del vestit roig va despullar-se enfront meu; recordeu com caminava? Els nostres ull ixien de les òrbites, com en els dibuixos animats, units per un prim fil de nervis. Ella i el seu vestit.  imagineu-se com es movia mentre se'l treia, el vestit roig. jo, l'envejat, ocupava el lloc de tots els homes.
I ara, un final inesperat.
La dona del vestit roig va despullar-se i va perdre la seua identitat. El seu vestit i el meu desig, per terra.

I cara a cara dos cossos, dos tristos cossos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada