dijous, 7 d’abril de 2011

Narrativa

Finalment, després de córrer una hora per sorra blana, el dia va arranjar-se sorpresivament. I vaig acabar dos poemes per a la plaquette: Al dente i Babel. A l'espera del temps de quarentena que necessita el poeta per opinar amb un cert grau de distància del poema propi, avance que m'han quedat prou aseats. Això sí, la tendència a la narrativa que estan agafant els meus poemes no m'agrada gaire. Espere amb impaciència el seminari de Josep Lluís Aguilió per veure com resol ell aquesta aporia: contar una història i que encara semble un poema.


                                                                                                  Aguiló en la presentació de "Grans Èxits"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada