Estic exhaurit. Aquest mes, dedicat a l'observació i deformació/transformació de la realitat semiòtica, ha estat molt interessant... a mesura que he avançat he adquirit major destresa de la ferramenta- una ferramenta que segons una amiga dissenyadora és horrible per fer el que he fet.
Ara bé... encara em queda algunes coses a dir, tot i que el propòsit original era fer simplement vint-i-sis senyals. Així que, hi haurà suplents i després triaré i faré un d'eixos llibres on-line que tant molen.
Ja ho he dit en algun comentari: entre la utopia i la distopia; sols que la distopia és la realitat mateixa. Continuaré fent, però a menor ritme. El mes de juny és el moment per contar-vos la història de l'home orquestra. Ja vorem com ix tot.
dissabte, 28 de maig de 2011
dimecres, 25 de maig de 2011
dimarts, 24 de maig de 2011
dilluns, 23 de maig de 2011
diumenge, 22 de maig de 2011
divendres, 20 de maig de 2011
dijous, 19 de maig de 2011
dimecres, 18 de maig de 2011
dimarts, 17 de maig de 2011
dilluns, 16 de maig de 2011
diumenge, 15 de maig de 2011
dimecres, 11 de maig de 2011
dimarts, 10 de maig de 2011
dilluns, 9 de maig de 2011
04052011 / 09052011
(forma part de la La poc creïble història de l'increïble Home Orquestra . Es tractava del trailer del relat; molt prompte en el blog)
Filiació de
scroller
diumenge, 8 de maig de 2011
dissabte, 7 de maig de 2011
divendres, 6 de maig de 2011
dimecres, 4 de maig de 2011
24042011 / 04052011 scroller
El llast forma part del vol dels aerostàtics.
Filiació de
scroller
Insectes
Amb la qualitat d'un insecte en l'accepció figurada d'un mot que no existeix. Així estic jo.
Sense poder, ni tan sols, inventar el mot; Insectitud em recorda a inexactitud, Insectesa a incertesa, i el significat de tots dos s'avé amb el del nologisme; triar una de les formes deixaria de banda els lligams semàntics amb l'altra forma.
Com un insecte dubte i, siga quin siga finalment el neologisme, jo, avui, petit, petit.
diumenge, 1 de maig de 2011
Profunditat
Desterra el to irònic del teu comentari. Sé que els meus poemes no són profunds; escric per a qui, com jo, no sap nadar; per a qui, com jo, té prou i massa xipollejant a la vora.
Algú em demana: quina és la part més profunda d'un cos?
Jo mire els cossos que s'allunyen o s'endinsen o recorren el dia dins les ones.
Quina és la part més profunda d'un cos?
Escric per a qui, com jo, té por a l'aigua i no s'afanya en respondre preguntes.
I de tant en tant esguite ones tuberes.
I de tant en tant esguite ones tuberes.
Filiació de
poemes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)