dilluns, 27 de juny de 2011

Insomni

Són les 3:02, encara diumenge?
Segons la meua àvia la vesprada no començava fins que no dinava, la nit fins que no sopara i l'endemà fins que no dormira. La meua àvia tenia les seues coses. Jo tinc les meues.

Són les 3:04. El meu estrany insomni persisteix, a saber:

entre setmana (de dilluns a dijous) dorm com un beneit a partir de les 23:00.
divendres-dissabate: dorm tan prompte com toque el llit, siga l'hora que siga.
diumenge: insomni. són les 3:09 i encara no hi ha son.

És a dir, tinc un insomni localitzat en un dia concret.
Els estudis diuen que les persones intel·ligents són nocturnes. Jo sóc intel·ligent només en diumenge.

La meua àvia deia que l'endemà no arribava fins que no dormies i el meu insomni és la materialització del desig d'allargar el cap de setmana.

Ara bé: són les 3:12 (8 minuts per escriure un post) i el despertador (em) tocarà (els ous) a les 6:10.

divendres, 24 de juny de 2011

Diari xinés 2

2. Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 14 de juny:
        
      Tenim una tortuga!

     Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 19 de juny:

       Algú vol una tortuga?

     Miquel Tabe va actualitzar el seu perfil del facebook, via twitter, el 24 de juny:

       Segur que ningú vol una tortuga? només vore com es menja un pollastre rostit ja val la pena


     No saber tota la història afegieix una grau de poètica irrepetible

dijous, 23 de juny de 2011

Diari xinés

Poques vegades assistim  a la creació d'un nou gènere literari. Aquet diumenge, però, Ray Loriga en el seu article de El País Semanal inaugurava un subgènere anomenat Diari Xinés 

Un diario sin conclusiones, que no sin ideas. Nebuloso. ¿No son así los días? Lo que teje la araña, ¿qué es si no una trampa? Así se justifican casi todas las conclusiones; están formidablemente tejidas sin ser por ello ciertas [...]



En el diario chino que imagino no hay que explicar nada, ni hay lugar para el enfrentamiento. Mi diario chino, tal como lo sueño, es un lugar sin conflictos, ni pan, ni mantequilla, ni ensalada, ni cuchillo...

un subgènere encissador que per començar-lo, com en l'1, 2, 3 Ray ens dóna la primera entrada. Recorde la musiqueta que acompanyava el torn de respostes amb la mateixa resposta somàtica que els espectadors de Tiburon- un clar exemple de condicionament amb que jugava amb maestria l'Spielberg-.

Aquesta primera entrada és:

Les crosses del rei porten clàxon. Un, dos, tres responda otra vez

Inaugure, doncs, una nova secció del blog: Diari Xinés

1. Les crosses del rei porten clàxon.

diumenge, 19 de juny de 2011

configuració de l'experiència

suplent 7

És ben curiós com, simplement modificant la perpectiva, els estimuls visuals adopten una configuració i una significació completament diferents,

dijous, 16 de juny de 2011

dilluns, 13 de juny de 2011

Porta



El meu blog està fet de pensaments així que, quan el llegiu, es com si estiguereu dins el meu cap.

Vos deixe les claus de totes les portes; obriu-ho tot, aneu pertot arreu, escodinyeu-hi a voluntat, pero us prohibisc entrar per aquesta petita porta, i us ho prohibisc de tal manera, que si arribeu a obrir-la, tot ho podeu esperar de la meua còlera.
Recordeu, no entreu per aquesta porta


Què voleu? Sols és una petita i enigmàtica porta

diumenge, 12 de juny de 2011

dissabte, 11 de juny de 2011

divendres, 10 de juny de 2011

dijous, 9 de juny de 2011

dimecres, 8 de juny de 2011

dimarts, 7 de juny de 2011

dilluns, 6 de juny de 2011

Imaginació 2

Parlava de la imaginació ...A principis de la setmana passada, just quan m'havia proposat la poc creïble història de l'increïble home orquestra, vaig trobar en el disc dur portàtil que mai porte darrere esboços d'un dels meus poemes visuals en moviment "Encara sense títol" -normalment els meus escrits tots tenen el mateix títol- de fa dos anyets.

Em vaig admirar de tota la feinada feta i m'he proposat acabar-lo (riures enllaunats)... Ja porte una setmana sencera treballant sobre la idea i ja/només porte 30 segons del poema... si tinguera més temps per a crear!

No, encara no sé com m'arriben les idees, però vaja, el que menys em falta a mi són idees! I mentre vaja tenint-les millor no matar la gallina dels ous d'or (jo sóc la gallina?)

divendres, 3 de juny de 2011

dijous, 2 de juny de 2011

Ja sé com s'escriu Giulet

Hi ha dies que tenir un gat dormint en els cabells és el millor que puc  trobar en el cap.

Retrat de Pau, realitzat per J. 9 anys

dimecres, 1 de juny de 2011

desig

cal materialitzar en un acte màgic el fet de desitjar; sinó sols serà un acte burocràtic, una instància engroguint-se a la gaveta pendents de resolució