dijous, 23 de juny de 2011

Diari xinés

Poques vegades assistim  a la creació d'un nou gènere literari. Aquet diumenge, però, Ray Loriga en el seu article de El País Semanal inaugurava un subgènere anomenat Diari Xinés 

Un diario sin conclusiones, que no sin ideas. Nebuloso. ¿No son así los días? Lo que teje la araña, ¿qué es si no una trampa? Así se justifican casi todas las conclusiones; están formidablemente tejidas sin ser por ello ciertas [...]



En el diario chino que imagino no hay que explicar nada, ni hay lugar para el enfrentamiento. Mi diario chino, tal como lo sueño, es un lugar sin conflictos, ni pan, ni mantequilla, ni ensalada, ni cuchillo...

un subgènere encissador que per començar-lo, com en l'1, 2, 3 Ray ens dóna la primera entrada. Recorde la musiqueta que acompanyava el torn de respostes amb la mateixa resposta somàtica que els espectadors de Tiburon- un clar exemple de condicionament amb que jugava amb maestria l'Spielberg-.

Aquesta primera entrada és:

Les crosses del rei porten clàxon. Un, dos, tres responda otra vez

Inaugure, doncs, una nova secció del blog: Diari Xinés

1. Les crosses del rei porten clàxon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada