dissabte, 9 de juliol de 2011

VOCIFERIO II

Ja ha passat tot.

Un gran dia el d'ahir. Molt excitat, de bon matí. Nervioset, vaja. Finalment, tal i com ho havíem parlat la Begonya Pozo i jo, vam dividir l'espectacle en parelles, per deixar lliure l'escenari circular: llegint un parell de poemes cadascú. I, finalment, vàrem pujar tots per recitar un.

Va començar Begonya recitant "Terra Lliure" de Marc Granell:

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Després van pujar Pau Sif i MªJosep Escrivà, recitant Estellés i, altre cop, el nostre poeta viu-llegenda, Marc Granell:

Cos Mortal
Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
mercé, Lope de Vega, Colom, Campanares,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,
Nules, Monteolivet, Gil i Morte, espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel.

I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Bé, i després Pau Sif va interpretar meravellosament un poema inclòs en Viatger que s'extravia.

Ivan Brull i Ruben Luzón: no coneixia res d'Ivan i em va semblar molt bo, tant el poema com la manera de recitar.

Jordi Monteagudo i jo mateix (Pau i au)






Begonya Pozo i Lluís Roda: simplement espectaculars.

I finalment, com ja he dit, tots.

Quan baixem de l'escenari Lluís Roda (!!!) em felicita pels poemes, per trencar el "més del mateix en els recitals" d'una forma intel·ligentment humorística. Estimats i estimades, ha sigut amb diferència el pitjor tràngol de l'espectacle, no sabia on posar-me. I jo, sí, sí, el lloc incomparable. Si llegeixes açò, Lluís, moltes gràcies per les teues paraules. Un honor per a mi.

Fi de festa al cafè Lisboa.

7 comentaris:

  1. Un beso para tí; me alegro mucho, pauet

    ResponElimina
  2. ei, genial!!!! llàstima que no fos més a prop, si no ens haguéssim deixat caure per allà. enhorabona! :)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    He de dir que: no volia baixar...

    a la PROPERA avisaré amb temps.

    un besot

    ResponElimina
  4. Ei, felicitats! I no hi ha cap vídeo? :)

    ResponElimina
  5. i tant! dóna'm la teua adreça i et convide alcanal de youtube. ja saps, que després diuen que ja han estat publicats i no te'ls admeten en cap premi

    ResponElimina
  6. Ei, t'he enviat un correu vía youtube perquè tinc problemes d'accès... Temes de vinculacions de comptes. L'has rebut?

    ResponElimina
  7. eu não consigo entrar no youtube chiket!! Giro estavas "un rato" ;)

    ResponElimina