dijous, 8 de setembre de 2011

diumenge, 4 de setembre de 2011

Diada d'Estellés

"Fora d'existències" em va dir, tan simpàtic com sempre, el llibreter de 3 i 4.
Buscava aquella antologia d'Estellés, aquella antologia de pomes eròtics. Anys enrere l'havia trobat en la biblioteca i mentre el llegia vaig tenir la mateixa sensació com si estigués fullejant la Penthouse enmig de tots. Fou el meu primer contacte amb Estellés i aquest el poema que despertà en mi el desig de conéixer totes les Cheryl del món (i encara no he conegut cap)

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,
i t'agrada posar-te amb els genolls en terra
i veure com es mouen, en llibertat, els pits,
Cheryl, i mous el bust, i t'agrada mirar-te'ls
i moure'ls lentament, blancs, suaus i rodons,
Cheryl, i altres vegades els veus impacients,
com dos tigres menuts que volguessen anar-se'n
corrent damunt l'estora, Cheryl, alliberats,
com dues tendres bèsties, dues petites bèsties.
I de sobte te'ls vols agafar amb les mans,
Cheryl, i se t'esmunyen, se'n fugen de les mans,
te'ls poses dins la brusa, lluitant -alegre- amb ells;
vas cordant-te la brusa, Cheryl, i te'ls sents càlids,
i camines després, camines per sentir-te'ls,
i altres vegades corres, Cheryl, pel passadís
i et detures, te'ls sents, no deixes de sentir-te'ls,
creues després els bracos, agafant-te'ls, tendríssima:
i és ja com si els volguesses adormir: mous el bust
maternalment i dolça, lentament els aplates
i duus entre les dents una cançó petita,
et sents, entre els teus braços, els pits, suaus, alegres,
dues petites besties, suaus, com pell de tigre.
Mires lluny, se t'escapen, a penes, unes llagrimes,
sents com et puja als ulls una tristor antiga,
uns orígens de selva, de lluna, i arbre, i terca.
Evoques les nostàlgies germàniques de Tàcit.