dijous, 1 de desembre de 2011

Ernesto Cardenal

A costa de reafirmar la meua fama escatològica us confessaré un secret: 

Vaig decidir, de xiquet, que seria poeta just sentat en el sanitari del lavabo de ca ma tia (vaja, cagant).
Rere la porta hi havia un poema d'Ernesto Cardenal, i a força de llegir-lo (cagant) el vaig memoritzar i ressonava al meu cap a tota hora.

De més gran vaig llegir un dels seus llibres i un dels seus poemes em va marcar, definitivament, com a poeta.

Enguany he llegit una entrevista a un poeta en què deia que els poetes ens passem la vida tractant d'imitar el poema que ens va marcar, i en el meu cas, he escrit un munt de poemes tractant d'imitar el següent poema

Tú ni siquiera mereces un epigrama.


Avui m'he despertat amb la notícia que Ernesto Cardenal estava junt Nicanor Parra com a màxim favorit per guanyar el Cervantes. Finalment li l'han donat a Parra. 

Per què sempre estic cantant als perdedors?


Ernesto Cardenal sent marmolat pel Papa
per la seua adscripció a la teoria de l'alliberament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada