Vaig flipar; quanta gent hi hauria al saló d'actes de l'
Octubre? No havia vist tanta gent en un espectacle de poesia; allí, a segona fila, Francesc Bononad, gran escriptor del meu poble; allà el Jaume i l'Isabel, les persones més entranyables del panorama literari patri. Vaig llegir un poema de Tavares- la traducció és meua: la premisa era triar un poema que ens hagués influenciat en la nostra formació com a poeta: fa molt de temps vaig trobar aquell llibre que em va ajudar a comprendre que la poesia, sobre totes les definicions poètiques, és un estat mental -sí, ací influeix la meua condició de psicòleg. Unes setmanes abans m'havia comprat un llibre de Paulo Condessa rere un recital al Teatre Rivoli -i ara que pense, aquest recital sí que fou l'espectacle poètic amb més públic-. Tots dos llibres feren trontollar els ciments de la meua poesia fins enderrocar-la.
Fa ara 10 anys i poc a poc estic construint-ne una de nova.
Tinc
pedres en la butxaca.
Moltes
pedres en la butxaca.
Canvie
dues pedres per una màquina de pensar.
Quan
pense tinc mal de cap.
Per
això les pedres.
Tinc
cinc pedres perquè pense mal cinc vegades.
Tinc
cinc pedres en les butxaques.
Vull
viatjar.
Però
per a viatjar és necessari ser lleu.
Les
pedres són pesades.
No
conseguisc viatjar amb tantes pedres.
Tinc
tantes pedres dins el cap, dins el crani.
Total:
5.
Per
això el meu pes
Impossible
viatjar amb tant de pes.
Vull
comprar una màquina que pense per mi.
Tinc
un llibre d’un filòsof.
Tinc
dos llibres d’un filòsof.
Un
llibre és una màquina que pensa per mi
i
és una màquina barata.
Però
jo no vull que pensen per mi sempre
de
la mateixa manera.
El
mateix llibre pensa sempre de la mateixa manera.
Si jo tanque el llibre, em calle i les pedres em pesen
més
en el crani.
Si
jo obric el llibre comence a parlar però dic sempre
la
mateixa cosa.
Algú em va dir que un llibre de poesia és
diferent.
És
una màquina de pensar molt més ràpida.
A
cada vegada que passa passa d’una altra manera.
Ha
de tenir peus estranys.
Peus
adaptables al terra.
O
aleshores capaços de dominar-lo.
Per
una altra banda mai no vaig llegir un llibre de poesia.
Sóc
massa home per a això.
Sóc
massa contemporani: treballe molt.
Llegir
poesia, per a què?
Jo
treballe molt, sóc contemporani. Llegir poesia, per a què?
 |
sí, ací estic fent el tonto |