dimarts, 31 de gener de 2012

Ha mort el meu avi

Ha mort el meu avi. 94 anys. 

Amb ell desapareix tota una generació, sent ell el darrer de 9 germans. Pensava en això mirant tota la família reunida davant l'esglèsia, mentre un pàrroc amb accent dels de d'hora chanante llegis alguna cosa del Libro de las Exequias.

Comence a pensar que visc a un món que no em pertany.

La gent es mor per tenir un iphone -irònicament hi ha gent que mor fabricant-los com han publicat diversos mitjans de comunicació els darrers dies-.

Ha mort el meu avi.

La meua àvia va morir fa dos anys. Es barallaven per veure qui s'havia de morir primer.

El meu avi li deia que com ella l'estimava tant no volia que patís, preferia que ella morira primer.

La meua àvia es reia, i li deia que ella havia estat sempre més forta que ell, que millor que ell fós el primer.

La meua àvia volia morir després que ell, somniava amb un llit tot per a ella sola.

Ha mort el meu avi, amb alzheimer, segurament sense saber que es moria.

Ha mort el meu avi.

Requiescat in pace

dimecres, 11 de gener de 2012

Títols

Escriure algun dia un llibre de títols de llibres sense escriure.Formar part del gènere litrari que més m'agrada: el dels títols de llibres.

Torna a venir aquest pensament a la meua ment llegint el títol del darrer llibre que m'han regalat; una obra mestra dins aquest gènere.

Otro rey. La misma reina.

Del contingut del llibre encara no puc opinar i mai no ho podré fer perquè tractant-se d'Algora, perd la perspectiva.


dimarts, 10 de gener de 2012

Regals

Quan el Rei d'Orient va entrar a casa, amb el llom destrossat de dur aquell sac atapeïtt de regals, a trenc d'alba, aquell 6 de gener de 2012 va veure que sota l'abet de plàstic, que feia pampallugues de colors, hi havia una caixa finament embolcallada amb paper de regal i un llaç roig. Sobre la caixa una targeta que duia el seu nom.

Qui havia deixat aquella caixa si havia passat la nit amb els altres dos reis?

dilluns, 9 de gener de 2012

Troba les diferències


1. Piropo en la Via Laietana


2. Insult a la Via Laietana





diumenge, 8 de gener de 2012

Identitat

Ningú no es creia que ell era qui deia ser, així que va inventar-se  un alter ego que la gent volguera creure.
El problema vingué quan ell mateix va deixar de creure en totes dues identitats.

divendres, 6 de gener de 2012

30 de desembre

5. Aparegut en tots els mitjans de comunicació del món durant els dies posteriors al dia de Nadal de 2011:

     Samoa suprimeix el 30 de desembre per adaptar-se als seus socis comercials.


Propòsits

Els crítics assenyales dues etapes en la seua obra, escindides radicalment per l'abandonament del tabac.

En la segona etapa, diuen els experts, els personatges vaguen pels carrers de les novel·les com esperits de fum. En preguntar-los sobre la qualitat comparada d'ambdues etapes els experts callen, miren l'interlocutor i fan una calada lenta a la pregunta, exhalant la respota en forma d'anells.

dijous, 5 de gener de 2012

Plan B

Si els plans B fóren millors que els plans A tots començaríem pel plan B convertint-se, aleshores, aplicant-hi l'ordre alfabètic, en Plan A -encara que en essència pensem que és el plan B.

Siga com fós quan activem els plans B és que la cosa està ben amarga car els plans B es defeneixen per tenir mínimes possibilitats d'èxit i seguretat d'ixir ben escaldat; plans agosarats i impossibles, fruit d'al·lucinacions hipnogògiques que ens ajuden a abastir la son.

Avui he tingut una il·luminació: construïm màquines seguint la lògica humana --> les màquines tenen un botó que engega la màquina, que sol coincidir amb aquell que l'apaga, però l'anomenem botó engegador. Llavors l'estat natural de la màquina és l'apagat i llavors, atenent que reproduïm en la construcció de les màquines la nostra pròpia natura, l'estat natural dels humans és l'apagat.

Potser el meu plan B comence quan trobe un botó. Potser al bascoll, potser al còccix.

dimecres, 4 de gener de 2012

Imprimiría sellos con tu cara para poder besar tu nuca

Deia que han passat moltes coses. I encara sembla que continuen passant. Entre altres coses m'han despatxat de la feina... ja fa tres mesos i mig que em van donar la notícia. L'empresa es queda sense activitat, així que 70 persones a la puta calle.

La situació ha estat complicada; la incertesa és un espai massa menut per viure.

Per sort, el servei en què jo treball  continua i , per sort, sembla que jo també hi continue. Dic sembla perquè ja estem a dia 4 i encara no he signat cap contracte.

Per si de cas, estic activant el plan B