dilluns, 30 d’abril de 2012

common places

no és per necessitat d'originalitat sinó una agorafobia existencial que defuig els llocs comuns. si em vegeu per allí, no ho dubteu, he anat a comprar tabac. En els llocs que a mi m'interessen sovinteja l'exhauriment de productes nihilistes

Tinences 4

Em precipite cap a l'anonimat i ningú podrà dir el meu nom.
Mans i butxaques, mans i butxaques és l'herència;
i uns carrers privats de matèria de tant de xafar-los.

08062011/30042012

Ell era com un mar. Deixava la vora plena de peixos morts.

dimarts, 24 d’abril de 2012

setmana calenta

Setmana calenta:

dijous 26: segona sessió del SEMPER amb Anna Aguilar-Amat i, en acabant, recital-sopar a Ca Revolta













divendres 27: Presentació del festival Barcelona Poesia 2012 

--19.00h. A l’Octubre CCC: recital de Josep Ballester, Àngels Gregori, Jaume Pérez Muntaner i Andreu Subirats. Presentació a càrrec d'Eduard Escoffet (el gran) i Martí Sales, directors del XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 
--23.30h. Al Racó de la Corbella (carrer Maldonado 39): Rubén Luzon, Carles Mulet, Joan Navarro i Carles Rebassa 



























I el mateix dia, al mateix lloc i coincidint en el temps:


Acte de presentació de les novetats de l'editorial Tria Llibres:

--Tibar l'arc. Una mirada a la poesia valenciana actual, de diversos autors.
--Ultratge, de Joan Olivares.

Tria Llibres presenta les dues últimes novetats editorials. Tibar l'arc és un recull de poemes de 27 autors valencians nascuts després de 1970, analitzats amb un pròleg lúcid i rigorós d'Enric Sòria. Una bona manera d'acostar-se a la nostra poesia més recent.Ultratge és el primer llibre de relats de Joan Olivares, un dels grans novel·listes valencians, en el qual desplega tota la seua mestria narrativa per construir unes històries que retraten el món rural valencià amb una bona dosi de nostàlgia però també de rebel·lia i compromís amb el país.


Dissabte 28: acudiré a la fira del llibre


43 Fira del Libre 2012


i després






i després




El diumenge faré 3 o 4 sestes seguides.

Afegitó, ara que estava pensant: hagués preferit fer altres coses però com a pla no està gens malament



Tinences 3

D'aquells que se n'anaren només restaren els cossos
en gran mesura complets.
Tenien por a la llum i a la foscor
i romanien dins les cases il·luminant-se la meitat del cos
amb una perilla nua.


L'heroi prenia nota de tot.
Els seus ulls tenien encara propietats adhesives.

dilluns, 23 d’abril de 2012

La cuina del poema




No sé si en vaig parlar, però l'any passat em vaig apuntar a un seminari de poesia, empreronat, més que res, per la presència , entre els "docents" de Josep Lluís Aguiló.

Enguany m'he tornat a apuntar al SEMPER -potser algun dia parle del títol del seminari- encuriosit per  d'enguany: LA CUINA DEL POEMA, definint als discents com a marmitons.

El primer encontre es va acabar amb saldo positiu tant per als marmitons com per a l'excel·lent xef: TEresa Pascual. I es que si l'any passat, com una mena d'introducció al món creatiu, els poetes convidats vingueren amb moltes respostes (1. Poètica 2. Evolució de la poètica a través d'una xarxa de complicitats i 3. Necessitat de compaginar el procés creatiu amb la tasca comercial) la primera de les nostres cuineres es va presentar amb devantal, olles, i plats a mig fer que, gustosament, ens va convidar a tastar i corregir de sal, a introduir nous ingredients, a remenar els seus plats (remenar: : Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima) i oberta a introduir canvis en les seues receptes.

Es va presentar amb més dubtes que respostes.

Destaque l'honestedat amb què ens presentà alguns textos que mai van tenir la intencionalitat de poema. Exercitar el llenguatge i la creació amb l'instint de l'infant que comença a parlar.


Així que, enguany, el Seminari es presenta eminentment pràctic.

Bon Profit

dimecres, 18 d’abril de 2012

Tinences 2

No ens hem acostumat als mals governants sinó al desgovern.

D'aquest segon aforisme l'heroi n'estava ben orgullós:
havia descobert l'esència i ara sols li calia saber de què.

dimarts, 17 d’abril de 2012

dissabte, 7 d’abril de 2012

dia mundial de la poesia 2



Vaig flipar; quanta gent hi hauria al saló d'actes de l'Octubre? No havia vist tanta gent en un espectacle de poesia; allí, a segona fila, Francesc Bononad, gran escriptor del meu poble; allà el Jaume i l'Isabel, les persones més entranyables del panorama literari patri. Vaig llegir un poema de Tavares- la traducció és meua: la premisa era triar un poema que ens hagués influenciat en la nostra formació com a poeta: fa molt de temps vaig trobar aquell llibre que em va ajudar a comprendre que la poesia, sobre totes les definicions poètiques, és un estat mental -sí, ací influeix la meua condició de psicòleg.  Unes setmanes abans m'havia comprat un llibre de Paulo Condessa rere un recital al Teatre Rivoli -i ara que pense, aquest recital sí que fou l'espectacle poètic amb més públic-. Tots dos llibres feren trontollar els ciments de la meua poesia fins enderrocar-la. 

Fa ara 10 anys i poc a poc estic construint-ne una de nova.


Tinc pedres en la butxaca.
Moltes pedres en la butxaca.
Canvie dues pedres per una màquina de pensar.
Quan pense tinc mal de cap.
Per això les pedres.
Tinc cinc pedres perquè pense mal cinc vegades.
Tinc cinc pedres en les butxaques.

Vull viatjar.
Però per a viatjar és necessari ser lleu.
Les pedres són pesades.
No conseguisc viatjar amb tantes pedres.
Tinc tantes pedres dins el cap, dins el crani.
Total: 5.
Per això el meu pes
Impossible viatjar amb tant de pes.

Vull comprar una màquina que pense per mi.
Tinc un llibre d’un filòsof.
Tinc dos llibres d’un filòsof.
Un llibre és una màquina que pensa per mi
i és una màquina barata.
Però jo no vull que pensen per mi sempre
de la mateixa manera.
El mateix llibre pensa sempre de la mateixa manera.
Si jo tanque el llibre, em calle i les pedres em pesen
més en el crani.
Si jo obric el llibre comence a parlar però dic sempre
la mateixa  cosa.

Algú  em va dir que un llibre de poesia és diferent.
És una màquina de pensar molt més ràpida.
A cada vegada que passa passa d’una altra manera.
Ha de tenir peus estranys.
Peus adaptables al terra.
O aleshores capaços de dominar-lo.
  
Per una altra banda mai no vaig llegir un llibre de poesia.
Sóc massa home per a això.
Sóc massa contemporani: treballe molt.
Llegir poesia, per a què?
Jo treballe molt, sóc contemporani. Llegir poesia, per a què?











sí, ací estic fent el tonto