dilluns, 23 d’abril de 2012

La cuina del poema




No sé si en vaig parlar, però l'any passat em vaig apuntar a un seminari de poesia, empreronat, més que res, per la presència , entre els "docents" de Josep Lluís Aguiló.

Enguany m'he tornat a apuntar al SEMPER -potser algun dia parle del títol del seminari- encuriosit per  d'enguany: LA CUINA DEL POEMA, definint als discents com a marmitons.

El primer encontre es va acabar amb saldo positiu tant per als marmitons com per a l'excel·lent xef: TEresa Pascual. I es que si l'any passat, com una mena d'introducció al món creatiu, els poetes convidats vingueren amb moltes respostes (1. Poètica 2. Evolució de la poètica a través d'una xarxa de complicitats i 3. Necessitat de compaginar el procés creatiu amb la tasca comercial) la primera de les nostres cuineres es va presentar amb devantal, olles, i plats a mig fer que, gustosament, ens va convidar a tastar i corregir de sal, a introduir nous ingredients, a remenar els seus plats (remenar: : Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima) i oberta a introduir canvis en les seues receptes.

Es va presentar amb més dubtes que respostes.

Destaque l'honestedat amb què ens presentà alguns textos que mai van tenir la intencionalitat de poema. Exercitar el llenguatge i la creació amb l'instint de l'infant que comença a parlar.


Així que, enguany, el Seminari es presenta eminentment pràctic.

Bon Profit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada