dilluns, 10 de setembre de 2012

Plaquette

Disquette. Cassette. Plaquette.

Formats de baixa capacitat d'emmagatzematge. 

Tinc una plaquette.

També tinc alguna cassette però ja no en tinc reproductor.

També tinc alguna disquette però ja no en tinc lector.

Tinc una plaquette. I ara serà publicada. De sobte els textos han començat a perdre consistència. De sobte els textos ja no em pertanyen. Estic començant a odiar els meus poemes.

La directora d'una col·lecció de poesia d'una editorial ha decidit publicar la plaquette i la plaquette està perdent el meu nom.

Havia pensat que l'única forma de començar a publicar era guanyant algun premi literari. No he guanyat cap premi així que ha d'haver-hi altres camins que he recorregut sense saber-ho.

Diuen en l'enllaç:

Es tractava de donar-hi cabuda a originals, tant traduccions de poetes d’arreu del món com poesia escrita originalment en català, que, per les seues característiques, extensió breu oraresa de plantejaments, era molt difícil que circularen pels canals editorials convencionals. 

Estic nerviós. 


Em pense que jo sóc dels raros. 

2 comentaris:

  1. Ha quedat més rar encara això de "oraresa" de plantejaments. Tu ets rar, sí, però qui es dedica a fer poesia sense ser una mica 'rar'? Es tracta d'assumir-ho amb dignitat, i de gaudir i divertir-nos amb aquesta 'raresa' de la qual només un baixet percentatge d'éssers humans tenim el privilegi d'estar afectats. Ànim! A Edicions 96 esperem la definitiva!

    ResponElimina
  2. Oraresa sembla una paraula umpa-lumpa!

    Estic reconciliant-me amb ells així que a finals de setmana tindré la definitiva. I ben orgullos de ser una minoria dins la minoria d'una minoria. Ben rar, hi és clar. I ben orgullós que els poemes estiguen perdent el meu nom -i ben feliç!-

    ResponElimina