PAULUS E IRENE

PAULUS E IRENE, Sergio Algora, Editorial Olifante, Primera edició, 1998

Ha arribat avui! Sí, si es veu el reflexe de la càmera és perquè increïblement, el llibre porta guardapols. I a més, una foto de l'autor i un marcapàgines: brutal edició!

¡Algora campeón!

Yo había llegado allí
de donde uno se vuelve para verse marchar
esperando que lo vivido no hubiera sido verdad
y que un nuevo camino
                                   me salvara.


Pero no esperaba ver tan pronto
                                        la monstruosidad.


Si algú li agrada el niño gusano, muy poca gente i la costa brava aquest llibre és un molt bon substitutiu de la veu d'Algora.

¡Algora campeón!

sense títol 2

Palíndrom per cortesia de Joanaina

Sense títol

POESIA ESENCIAL

POESÍA ESENCIAL, Gonzalo Rojas Editorial Andres Bello Primera Edició 2001

Ha mort Gonzalo Rojas.

ARCO Y TENSIÓN


Cuando muera seré japonés
tendré vestido de vidrio, aura
de satori, entraré rey
en mí, cumpliré
diáfano los
diez mil años del hombre.


Cerrado de una vez el círculo
translúcido, ortigas
y violetas harán la urdimbre
del sosiego, gaviotas
vía Osaka, párpados
al cuidado de Dios si hay Dios


y una gran mariposa amarilla.


No sé jo si és massa bon moment per esdevenir japonés...

Potes

Qualsevol ésser amb potes té la capacitat de cavalcar. Escriure açò mentre escolte A take away show #1, de Yann Tiersen

Mire la cadira. Mire la taula. Mire el sofà d'orelles. Ah! Si Napoleó hagués cavalcat un sofà d'orelles en compte d'un cavall mai hagués conegut la derrota a Waterloo, ni les platges de Santa Helena. Cavalcar! Cavalcar! Hagués derrotat tots els exèrcits amb batí i pantunfles, fumant en pipa, llegint un diari. Napoleó sota les piràmides demanaria un pinya colada. Cavalcar! Cavalcar!

Sols li permeteren portar un cavall a Santa Helena:

«Me habéis encerrado entre cuatro paredes con un aire malsano. ¡A mí, que he recorrido a caballo toda Europa! ¡Qué lejanos parecían entonces aquellos tiempos pasados a lomos de Roitelet, Emir, Intendent o Marengo».

Si hagués anat amb el seu sofà d'orelles l'hauria pogut orsar, fer-se a la mar, derrotar els anglesos. 

Quatre potes! Cavalcar! Napoleó!

20042011 / 24042011 Scroller

El meu sofà té tots els avantatges dels cotxes i cap del seus inconvenients

Objectes perduts

O bé el tenia ella, o bé el tenia jo, o bé s'havia perdut.

Durant dues setmanes vaig estar darrere d'ella perquè el busqués:
"Has mirat bé?"
"Segur?"
"Has mirat dins l'armari?"
"Al calaix?"
"L'has de tenir tu..."

 però l'objecte, simplement, no volia aparéixer en cap racó de sa casa.

O bé el tenia ella, o bé el tenia jo, o bé s'havia perdut per sempre.

Vaig triar, abans de donar-lo per perdut, tenir-lo jo. Allí hi era, en el primer lloc que vaig mirar just quan vaig arribar a casa.

Converses de bar

- Tot.

- Tot?

- Tot.

- Uff!

- Ho sé.

09042011 / 20042011 Scroller

També vaig conéixer ja fantasmes que no creien en el monstre de l'armari.

Nota: en l'epígraf , on diu A- [ ... hauria de posar, òbviament A= [; també hi ha altres obvietats que, per òbvies, us les deixe descobrir a vosaltres.

Haurieu de creure'm quan us dic que tinc tendència a les coses complicades... He trobat aquesta introducció al meu llibre de conjunts, escrita fa dos estius. Després d'enllestir la plaquette i acabar el llibre és la pròxima empresa i mirant-ho bé, no sé si tinc massa ganes.


La introducció és prou clara; la resta d'anotacions no ho són tant i em costa entendre el que jo mateix vaig escriure.

Parlava l'altre dia de les idees; m'enrecorde perfectament de com vaig pensar aquest llibre,: escoltava la cançó típica de los 40 Principales i em vaig sentir molt desgraciat de veure'm identificat amb la cantant. Havia aparcat el cotxe i escoltava la cançó. Era de nit. Fumava. Era de nit i era protagonista d'una cançó de los 40 Principales, no haurieu fet el mateix?

Pensaments despentinats

PENSAMENTS DESPENTINATS, Stanislaw Jerzy Lec Edicions Brosquil. Primera edició 2003

Cal ser sempre un mateix. Un cavall sense cavaller continua sent un cavall. Un cavaller sense cavall és només un home.


***


El gall canta fins i tot al matí en què es converirà en consomé.


***


Sempre que algú comença a dubtar sobre si mateix, amolla una estupidesa que l'encanta.


I així durant 200 pàgines. Llegir-les totes seguides provoca un estat alterat de consciència (social).

M'encanten els llibres d'Edicions Brosquil i m'encantaria publicar la meua plaquette en aquesta editorial... ains!

El vestit roig

La dona del vestit roig va despullar-se davant meu.
Recordeu com caminava? La vèiem arribar amb el seu vestit roig i les seues passes invocaven la nostra essència primitiva, caníbal, com aquella foto de Miserachs.
Imagineu com es treia el seu vestit roig? Era com quan la vèiem arribar i jo, envejat, primitiu i caníbal, ocupava el lloc de tots els homes.

I ara un desenllaç inesperat.

La dona del vestit roig va despullar-se davant meu i va perdre la seua identitat.
El seu vestit roig i el meu desig per terra.
I en el llit dos tristos cossos abraçant-se de manera mecànica, anònima, sense sentit.

La dona de roig

La dona del vestit roig va despullar-se enfront meu; recordeu com caminava? Els nostres ull ixien de les òrbites, com en els dibuixos animats, units per un prim fil de nervis. Ella i el seu vestit.  imagineu-se com es movia mentre se'l treia, el vestit roig. jo, l'envejat, ocupava el lloc de tots els homes.

I ara, un final inesperat.

La dona del vestit roig va despullar-se i va perdre la seua identitat. El seu vestit i el meu desig, per terra.

I cara a cara dos cossos, dos tristos cossos

Una amiga m'ha dedicat
un post
en un blog
amb un estrany tag;

sobre el meu nom
un link cap enlloc.

Bàrbara!

05042011/09042011 Scroller

Pensaments 2.0

Imaginació

Ser un bon envejós és ferramenta imprescindible d'aquell qui vol escriure.
(Més o menys açò va dir un dels mestres (?) del seminari de poesia que estic assistint) i creieu-me que jo ne tinc molta, d'enveja, del paio que ha escrit aquest llibre (disponible en format paper a amazon).

De tota manera em sorprén amb la mateixa mesura la imaginació de la resta com la meua. D'on ixen les idees? (pregunta d'aquelles que es diuen "originals", remarcant les cometes) I el que més m'interessa: on faig el bot des de la parida fins l'obra seriosament còmica?

El ressó dels poemes esmentats en l'anterior post, Al dente i Babel , on la idea primera està encara pròxima em serveix d'ajuda; d'altres idees, com vaig arribar a pensar,per exemple, el llibre com a totalitat, ja en vaig perdre el rastre fa temps.

Narrativa

Finalment, després de córrer una hora per sorra blana, el dia va arranjar-se sorpresivament. I vaig acabar dos poemes per a la plaquette: Al dente i Babel. A l'espera del temps de quarentena que necessita el poeta per opinar amb un cert grau de distància del poema propi, avance que m'han quedat prou aseats. Això sí, la tendència a la narrativa que estan agafant els meus poemes no m'agrada gaire. Espere amb impaciència el seminari de Josep Lluís Aguilió per veure com resol ell aquesta aporia: contar una història i que encara semble un poema.

                                                                                                  Aguiló en la presentació de "Grans Èxits"

Letteratura italiana migrante

Avui una proposta interessant a l'Aula de Poesia de la Universitat i una resposta contundent de la feina perquè no hi vaja, per llevar-me les ganetes de fer res mes que gitar-me cap i tot. Això he fet; la realitat, però, m'ha donat un altre cop mitjançant les obrítiques (obres + polítiques: obres que comencen prop de les eleccions ) . Per evitar un tercer colp, aniré a córrer: una banda de cornetes i tambors assatja sota la meua finestra a partir de les sis de la vesprada.

Poesia 0 - Real Itat  2


Walking around


[...] sería delicioso
asustar a un notario con un lirio cortado
o dar muerte a una monja con un golpe de oreja.
Sería bello
ir por las calles con un cuchillo verde
y dando gritos hasta morir de frío.


[...]


No quiero para mí tantas desgracias.


                                      RESIDENCIA EN LA TIERRA      Pablo Neruda

Comencem (altra vegada)

Volia començar com en  amb el mateix començament de l'altre blog:


Obric el diari de Kafka i busque una entrada del 24 de gener, el mateix dia que comence el blog; l'entrada correspon al 24 de gener de 1914:

A. La va interrogar en els següents termes. Com va ser? Vull saber-ho amb exactitud. No ha fet una altra cosa que besar-te? Quantes vegades? On? No ha estat estés sobre el teu cos? T'ha tocat? Va voler despullar-te?
Respostes: Estava assentada en el canapé amb la meua labor, i ell a l'altre costat de la taula. Llavors se'm va acostar, va seure junt amb mi i em va besar, jo em vaig apartar i em vaig reclinar contra l'entapissat, ell em va mantindre en esta posició amb el seu cap. A banda del bes, no va passar res més.
Durant l'interrogatori, ella va dir una vegada "Què t'has cregut? Sóc verge."


He cercat altra vegada en el diari de Kafka l'entrada que correspon amb el dia d'avui, en aquesta ocasió de l'any 1914:


Si fós possible anar a Berlin, ser independent, viure al dia, fins i tot passar fam, però deixar fluir totes les energies per compte de ser ací economitzant-les, o millor dit, deixant que es perden en el no-res. Si F volgués, em secundaria!


No està gens mal; continue, però, llegint el diari i m'he trobat amb una frase, d'un altre dia, 6 de maig, que m'ha fet trontollar per complet:


Allò horrorós d'allò merament esquemàtic.


Com sonaria aquesta frase endins del Kafka?